Caixa Ontinyent, motivada per la necessitat de rehabilitar el seu Edifici Central, per a convertir-ho en la seua Seu Institucional i Representativa, construït entre els anys 1969 i 1973, les prestacions dels quals han quedat obsoletes per a les necessitats i exigències actuals; estudia la possibilitat de promoure la seua rehabilitació amb l’objectiu principal de reagrupar a tots els departaments que actualment es distribueixen entre dos edificis, concentrant-los en l’Edifici Central, el qual quedaria definitivament configurat com la seua Seu Institucional principal.

Se situa en la tradicional Plaça de Santo Domingo, a la qual recau la seua façana principal. Està també lligat a l’eix comercial de la ciutat, en el carrer Martínez Valls. Aquest enclavament li confereix a l’edifici qualitats d’àmplia identificació entre els veïns de la ciutat, situant-lo com a nexe de connexió entre l’antic raval de la ciutat i l’eixample.

De l’edifici original, solament es mantindrà l’estructura. Es realitzarà un nou disseny de façanes que tracta de conjugar les característiques pròpies de la zona en què s’integra l’immoble amb la seua estructura i volumetria, apostant per una composició de buits verticals, -de dimensions similars a les pròpies del centre històric-, i panys massissos, sense cossos sortints ni grans volades, sent identificables les diferents plantes i utilitzant materials de tons de la mateixa gamma dels del seu àmbit, els quals no produiran reflexos, perseguint la màxima integració de l’edifici en el seu entorn.

Quant als interiors, s’ha cercat el disseny d’espais de treball òptims per al personal que compon la plantilla de l’entitat, cercant harmonia entre materials que atorguen lluminositat, serenitat i funcionalitat.